Afrontem un nou 8M aferrant-nos més que mai, les unes a les altres. I és que els nostres braços enllaçats sempre han construït murs resistents que han aconseguit persistir. Afrontem les envestides d'una ultradreta envalentida a tot el món, que s'expressa en el marc de la masculinitat més agressiva, demostrativa d'amenaces, mancada d'empatia i presumptuosa a l'hora d'exhibir la seva cobdícia.

Nosaltres, les dones, som per ells “aquest altre” que els acompanya, dona suport, adorna i els admira; relegades a ser ubicades sempre en el precís i exacte espai que ells hagin decidit cedir-nos.

Els nostres temes encara no semblaran els de més de la meitat de la humanitat i tan sols assumptes minoritaris, si no recordem que cridar, manifestar-se, donar-nos suport, defensar-nos, reivindicar-nos... continua sent una cosa de vital importància en la nostra societat.

Vital com ho és el treball de cures que les sanitàries continuem sustentant a dins i fora de casa. Vital com la higiene que garanteix la salut, fruit del treball de les nostres companyes netejadores. Vital és la importància del coneixement acumulat de les investigadores que es queden sense contracte amb cada renovació de projecte. Vital, com denunciar la sobremedicació de les nostres pacients dones amb psicofàrmacs, de la seva espera augmentada per rebre un diagnòstic complex, de la negació de les seves experiències de violència en contexts sanitaris.

De vital importància és alarmar també sobre l'augment del nombre d'agressions sexuals grupals, especialment comeses per joves. Vital és recordar que els nens i nenes tenen dret a expressar-se i jugar lliures de mandats de gènere i rebre coeducació per aconseguir la igualtat entre homes i dones. Vital és defensar que totes les dones i nenes prostituïdes puguin sortir del sistema que les explota i comptar amb un camí cap a la recuperació integral. Tan vital com denunciar que en la nostra societat s'estan comprant bebès a l'estranger, productes de la mercantilització dels cossos i la capacitat reproductiva de dones empobrides. Vital és també assenyalar que cessin les guerres estratègiques dels homes poderosos.

Malauradament, ja no són vitals les vides robades pels assassins feminicides: 16 dones i 4 menors que des de 2024 trobarem a faltar a Catalunya.

Aquest 8M defensem el que és vital. Després de tres-cents anys de lluita feminista, som-hi per quedar-nos, donat que mai van comptar amb la nostra gran resistència.

Beatriz Berenguer
Psicòloga clínica i activista feminista