La professió mèdica fa anys que està feminitzada. A Catalunya, les metgesses col·legiades superen els metges des del 2015, i per sota dels 55 anys es duplica la presència de dones en l’exercici de la medicina. Al sindicat Metges de Catalunya (MC) queda reflectida aquesta situació, ja que les dones representen prop del 60% de les persones afiliades i el 56% de les delegades.

La lluita tradicional de l’organització per una millora de les condicions retributives i de treball del personal mèdic s’enriqueix amb la incorporació de demandes laborals que, encara que apareixen en els sectors tradicionalment feminitzats, milloren les condicions no només de les persones que treballen, sinó de tota la societat. Estem parlant d’horaris racionals, espais personals, permisos de cura, salut laboral, eines contra l’assetjament laboral i el qüestionament d’uns serveis que s’aprofiten de la posició de les dones, sigui com a treballadores o com a pacients, en el paper de cuidadores i les castiguen laboralment i econòmicament. 

D’altra banda, no podem negar que venim d’un model androcèntric en totes les facetes de coneixement. Pel que fa al món de la salut, només cal mirar els atles d’anatomia per saber qui és l’estàndard clàssic: un home blanc i jove. Així doncs, incloure el feminisme també en aquest àmbit permet enriquir l’abordatge bio-psicosocial i incorporar-hi de forma interseccional més edats, colors, riquesa social, diversitat i, sobretot, més equitat.

Per aquests motius, i amb la voluntat de deixar explícit el compromís feminista de MC, constituïm el grup Metgesses de Catalunya, amb el doble objectiu d’integrar la visió de gènere a la lluita sindical i a l’activitat assistencial, docent i investigadora.