El 19 de maig és la data escollida a nivell mundial per homenatjar les metgesses i els metges de família. Aquest any, la World Organization of National Colleges, Academies and Academic Associations of General Practitioners/Family Physicians (WONCA), entitat que va instaurar la celebració l’any 2010, vol ressaltar el paper dels ‘family doctors’ en la lluita contra el coronavirus i el seu rol estratègic en la gestió de la pandèmia com a primers i últims professionals mèdics del sistema de salut que atenen la població afectada per la Covid-19.

Metges de Catalunya (MC) se suma a la commemoració per posar en valor la tasca realitzada pels metges i les metgesses de la família durant l’actual emergència sanitària, sovint "poc visible i reconeguda".

El sindicat ha sintetitzat en un manifest quatre conceptes que agrupen les seves reivindicacions per als especialistes en medicina familiar i comunitària dels centres d’atenció primària.

JUSTÍCIA
L’organització reclama conseqüències pel risc i la desprotecció que han patit i pateixen els metges de família que es troben en primera línia contra el coronavirus. Els milers de contagis i les morts de companys “no poden quedar impunes”.

RESPECTE
MC exigeix que es respectin els drets laborals, el temps de treball i l’autonomia clínica dels professionals de medicina familiar i comunitària. Molt especialment, el sindicat demana respecte per als metges interns residents (MIR) que han estat tractats com a "peons", sense cap mena de consideració per la seva qualificació ni respecte per les seves condicions laborals i retributives.

RECONEIXEMENT
La tasca dels metges i metgesses de família ha estat sempre cabdal per al funcionament del sistema públic de salut, però ara cal un reconeixement específic pel servei prestat en unes condicions extremes. L’enorme esforç i sacrifici realitzat s’ha de veure degudament recompensat.

DIGNITAT
El sindicat mèdic va abanderar la vaga de facultatius d’atenció primària de la tardor de 2018 amb l’objectiu d’assolir unes condicions laborals dignes. Ara ja no es tracta d’una lluita sindical sinó d’un clam social: retallades mai més i una retribució a l’alçada de la responsabilitat, els riscos i la qualitat del seu treball.