Reivindicar la diversitat és uns dels temes de la campanya que ha preparat Metges de Catalunya (MC) amb motiu del Dia Internacional de les Dones d’enguany, que se celebra cada 8 de març. Per què creiem que cal reivindicar-ho? Doncs perquè volem tenir la llibertat i la necessitat de merèixer ser tal com som. Connectades amb la natura, salvatges, lluitadores i sensibles. És una definició molt chic de ser dona, però no coneixes alguna amiga que no és així? Que no has pensat moltes vegades “que fort, com m’ha pogut venir aquest pensament?”.

També moltes de nosaltres assumim les grans empremtes que ens ha deixat el patriarcat en el qual hem crescut i ens han educat. Recentment vaig escoltar una entrevista a l’actriu Sílvia Abril on expressava com aquest fet ens condiciona molt en el nostre dia a dia. Tot està be. No seria saludable negar-ho. No és convenient voler tatxar el nostre passat sense processar, entendre, encarnar i sentir tot això per poder ser lliures i triar el nostre present. I això comporta que avui moltes dones –algunes d’aquestes amigues que deia– estiguin en un altre posicionament no reivindicatiu, no salvatge, no lluitador.

Permetre que hi hagi dones més porugues, callades (“penso, després existeixo”), amb un rol passiu, fosques o dominants també és acceptar la diversitat. Obrir el camí és una necessitat, i que tothom hi passi al seu ritme és una altra. No totes les dones poden ser maratonianes ni a totes se’ns dona bé la carrera d’obstacles. Si t’agrada la dansa, doncs balla. I canta quan t’ho demani el cos. Crida si ho necessites. Sigues lliure i sempre RESPECTA. Fem pinya, dones! I tingues molta (auto)compassió.

Sílvia Membrilla Pastor
Metgessa de família i secretària de Coordinació i Anàlisi sindical de Metges de Catalunya