En els darrers anys s’han anat incorporant a les organitzacions sanitàries mesures específiques per aconseguir la igualtat entre dones i homes, però encara hi ha molts punts de millora per tal de corregir les situacions de discriminació.

En aquesta línia, l’any passat, l’Institut Català de la Salut (ICS), amb la col·laboració de tots els representants sindicals, va elaborar el II Pla d’Igualtat de l’ICS, que va ser aprovat per la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat. Aquest pla inclou noves aportacions i mesures per avançar en la igualtat efectiva entre dones i homes, i per evitar situacions d’assetjament i/o violència masclista.

L’anàlisi feta per l’ICS per a l’elaboració del pla posa clarament en evidència la creixent feminització de les professions sanitàries: el 70% de la plantilla de l’entitat són dones. No obstant això, el percentatge cau fins al 30% si s’observen només els càrrecs directius, i aquesta no és l’única desigualtat. També es constata una bretxa salarial d’un 11% entre homes i dones, degut principalment al fet que les dones, quan han de curar dels fills o de persones dependents, deixen de fer guàrdies, activitat de recerca o docència, i demanen més permisos, com excedències o reduccions de jornada. Això els suposa una pèrdua d’oportunitats i una major dificultat per pujar de nivell de carrera professional, fet que repercuteix en una menor retribució.

Davant d’aquesta evidència, des de Metges de Catalunya (MC) veiem com una necessitat prioritària la implementació de les mesures incloses al II Pla d’Igualtat. A més, amb la propera obertura de les negociacions del III Acord de la Mesa Sectorial de Negociació de Sanitat sobre les condicions de treball del personal estatutari de l’ICS, caldrà desenvolupar i introduir els canvis imprescindibles per fer possible la conciliació, amb la finalitat, entre altres, de reduir la discriminació entre dones i homes.

Per una banda, caldrà revisar els permisos, per tal de millorar-los i incorporar-ne de nous. S’ha de garantir que ni l’embaràs ni la baixa per risc durant l’embaràs comportin una pèrdua retributiva, especialment pel que fa a la retribució de les guàrdies.

En aquest sentit, també serà necessari introduir les modificacions necessàries perquè les persones que s’acullen a permisos per conciliació no es vegin penalitzades a l’hora d’accedir als diferents nivells de carrera professional.

Per altra banda, caldrà revisar els horaris, sortint de la rigidesa dels torns de matí i tarda, per assolir una flexibilitat real amb jornades més racionals.

Finalment, el futur acord de condicions laborals haurà de regular la nova organització del treball desenvolupant el pla de teletreball. Oferir aquesta opció com a solució de conciliació pot ser una bona oportunitat de millora, però cal que vagi acompanyada de la formació i els mitjans tècnics necessaris.

És evident que encara queda un llarg trajecte per aconseguir la igualtat, per això és de gran importància la implicació de tota la societat a tots els nivells.

Teresa Mir
Metgessa de família. Delegada de Metges de Catalunya al CAP Garrotxa (Olot)