El passat mes de setembre es va aprovar la Llei orgànica 10/2022. Per analitzar-ne el context caldrà tenir present l’informe “El acoso sexual y el acoso por razón de sexo en el ámbito laboral en España”, de març de 2021. Aquest estudi posa de manifest les dades següents:

• El 18,3% de les dones treballadores (quasi dos de cada 10) ha viscut alguna situació d’assetjament sexual.
• El percentatge de dones exposades s’incrementa fins al 50,4%, si es tenen en compte conductes com:
• • Acudits de contingut sexual
  • Exhibició d’imatges pornogràfiques
  • Comentaris sobre el cos i la vestimenta
• El tipus de vincle entre la dona assetjada sexualment i la persona agressora és:
• • En un 6,5% un cap o supervisor
  • En un 12,5% un company de treball
  • En un 0,3% una cap o supervisora
  • En un 0,9% una companya de treball
• El número de dones que ha patit un assetjament sexual reiterat és:
• • Un 15,2% de dones treballadores.
  • Fins a un 60% de les dones que han patit aquest assetjament sexual reiterat, ha estat amb una freqüència setmanal o diària.
• Les conductes més freqüents són: haver rebut missatges o trucades telefòniques no desitjades, correus electrònics, cartes o regals; haver rebut trucades telefòniques obscenes, amenaçadores, molestes o silencioses, i haver estat espiades.

Davant de totes aquestes dades, la llei de garantia integral de la llibertat sexual ha posat en marxa una sèrie de mesures integrals i interdisciplinàries que suposen modificar la majoria de les normes que miren de garantir la protecció social de les víctimes. El text pretén donar resposta específica a les violències sexuals, partint de l’afirmació que estem davant d’un problema social i estructural que caldrà tractar com a una qüestió d’estat. Com vol fer-ho?

La norma parteix de dos conceptes clau a l’hora de fixar el seu àmbit objectiu i subjectiu:

Amb aquestes premisses, la llei imposa un seguit d’obligacions a les empreses:

• Promoure condicions de treball adequades que evitin la comissió de delictes.
• Articular procediments específics de prevenció.
• Promoure la sensibilització i formació.
• Incloure la violència sexual en els riscos laborals dels llocs de treball. 

I també conté altres actuacions que no són obligatòries:

• Elaborar codis, campanyes i protocols. Si aquests es duen a terme, caldrà que sigui de manera negociada.
• Obtenir el distintiu Empreses per una societat lliure de violència de gènere.

En qualsevol cas, per poder exercir els drets que preveu la norma en l’àmbit laboral i de la seguretat social, caldrà acreditar l’existència de violències sexuals. I com s’acredita? Doncs, mitjançant:

• Informe emès pels serveis socials.
• Ordre de protecció.
• Informe del ministeri fiscal.
• Informe emès pels serveis especialitzats en igualtat i contra la violència de gènere.
• Informe emès pels serveis d’acollida destinats a les víctimes de violències sexuals.
• Informe emès per la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
• Sentència de l’ordre social i condemnatòria penal.
• Per qualsevol altre títol previst en la legislació sectorial que reguli l’accés a cadascun dels drets i recursos previstos en la norma.

En el seu article 38, la llei preveu els drets laborals de les treballadores per compte aliena víctimes de violències sexuals, que són els següents:

• Reducció i reordenació del temps de treball.
• Mobilitat geogràfica i canvi de centre de treball.
• Justificació i retribució de les absències.
• Adaptació del lloc de treball.
• Suspensió i extinció de la relació laboral amb dret a les prestacions per desocupació.

I pel que fa a les treballadores funcionàries, preveu els mateixos drets, però els garanteix una reducció de jornada que, quan sigui d’un terç o menys, serà retribuïda íntegrament. A més, també preveu una excedència que no requereix d’un temps mínim de prestació de serveis, ni té una exigència de durada mínima.

Mireia Montesinos Sanchis
Advocada i sòcia del Col·lectiu d’Assessorament i Defensa Jurídica (AiDE)