En nombroses les publicacions i els articles que s’han escrit sobre l’impacte que aquesta tindrà en les persones, sobretot entre els col·lectius més vulnerables, fàcilment identificables: la gent gran, les dones, els nens i adolescents, persones dependents, amb discapacitat o problemes de salut, persones amb risc d’exclusió social, sense llar, sense feina o manca d’ingressos suficients, víctimes de violència de gènere o domèstica. La interseccionalitat fa que si aplegues alguna d’aquestes vulnerabilitats i, a més, ets dona, sigui necessària la reivindicació de drets fonamentals en clau feminista.

La COVID des de la perspectiva de gènere ens deixa dades esfereïdores i ens torna a evidenciar la feina que tenim al davant com a societat. La pandèmia ha posat de manifest les vergonyes d’un sistema que no sap o no vol donar respostes i ha fet palès que ens queda molta feina per fer. Tenim administracions que no apliquen polítiques per solucionar aquestes desigualtats i, a la vegada, una societat que, inexplicablement, perpetua moltes actituds masclistes i de discriminació vers les dones.

La feminització de totes aquelles feines més properes a l’atenció i la cura -al voltant d’un 70% de les treballadores del sistema sanitari i social són dones-, amb un mercat laboral de pitjor qualitat, amb menys recursos econòmics i amb fenòmens com la doble presència i les jornades laborals no remunerades (temps d’activitats obligatòries habitualment dedicades a altres persones com fills, familiars dependents, tasques domèstiques, entre altres), fa que, davant crisis sanitàries i/o humanitàries, l’impacte recaigui novament en les dones. Així, podem afegir les professionals sanitàries al col·lectiu de població vulnerable, sense risc d’equivocar-nos.

Des de Metges de Catalunya (MC) estem totalment implicats en la defensa dels drets i la igualtat d’oportunitats de les dones. Per aquest motiu, alertem que la gestió de la pandèmia de la COVID ha agreujat encara més la situació de desigualtat de gènere que existeix a la nostra societat.

És la nostra obligació i el nostre desig visibilitzar-nos: som metgesses, infermeres, psicòlogues, odontòlogues, biòlogues, químiques, treballadores socials, educadores, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes i administratives, entre altres col·lectius de dones sanitàries, que formem part d’aquest sistema. Però sobretot som dones.

Volem reivindicar la nostra força, la nostra professionalitat i vàlua. Ens dediquem a la cura i a l’atenció de forma molt curosa i experta. Mereixem i exigim tracte digne i igualitari.

A les que cada dia esteu al peu del canó, a primera línia assistencial, a les que heu emmalaltit, a les que cuideu tant a la feina com a casa, a les que ens doneu suport, a les que lluiteu cada dia pel reconeixement, a les que ja no teniu forces.

Som dones, professionals i lluitadores.

Ens reivindiquem, diem prou i posem límits!

Ens visibilitzem.

Xelo Casado
Psicòloga clínica. Vicesecretària de finances de Metges de Catalunya.