El passat divendres 15 de novembre es va celebrar la primera jornada de Salut en clau de gènere: l’assignatura pendent de la medicina personalitzada a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut, que ha comptat amb l’assistència de tres membres del grup feminista de Metges de Catalunya (MC) en representació del sindicat. 

Es tracta del primer acte de la nova Societat Catalana de Salut en perspectiva de Sexe i Gènere, el qual va comptar amb més de 250 persones inscrites, i en ell es van presentar estudis, iniciatives i eines per facilitar la incorporació de la perspectiva de gènere en els centres assistencials, ajudant els i les professionals del sector a prendre consciència sobre els biaixos de gènere en l’atenció sanitària.

Amb les primeres ponències es va posar de manifest l’abundant evidència científica que existeix al respecte, i és que homes i dones emmalalteixen de manera diferent quant a morbiditat i mortalitat, de la mateixa manera que la seva presentació clínica i resposta als fàrmacs és diferent. “S’ha de superar aquesta assignatura pendent i començar a incloure la perspectiva de gènere en salut”, reivindica el grup feminista de MC, que assenyala que “no tenir-la en compte és sinònim de mala praxis”.

Es tracta d’una qüestió que, evidentment, comporta un alt cost econòmic i social, però que és totalment necessari per posar fi a l’androcentrisme en la medicina. I és que “tot això també ens afecta a les professionals, ja que no és una qüestió només de les altres dones, sinó que també som nosaltres les afectades”, va puntualitzar Júlia Ojuel, metgessa de família i membre del grup feminista del sindicat, durant l’acte. 

La jornada va suposar un punt d’inflexió i s’hi van aportar estratègies de futur, les quals només funcionaran si compten amb la implicació i la convicció dels equips directius. Tot parteix de l’educació global de la societat i, sobretot, dels graus sanitaris, de manera que cal implementar la disgregació per sexe i gènere en totes les assignatures de la carrera. 

Les ponents van coincidir en la importància de conjugar la docència, la investigació i la pràctica clínica amb aquesta perspectiva de gènere, ja que sinó serà impossible donar a les pacients una medicina d’excel·lència. “Les ganes i l’esperança de millorar la pràctica clínica acabant amb el biaix de gènere hi són, però calen els recursos necessaris per fer-ho possible”, remarca MC.