Aquest dissabte, 11 de febrer, se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència amb l’objectiu de promoure la seva participació plena i equitativa en tots els àmbits científics i tecnològics. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va proclamar aquest dia l’any 2015 per a lluitar contra les discriminacions vers les dones en esferes de l’educació i l’ocupació, un propòsit que Metges de Catalunya (MC) també secunda i comparteix.

Amb motiu d’aquesta data, el sindicat reivindica la necessitat de la igualtat d’oportunitats en la ciència, ja que la figura femenina és també essencial per a enfrontar-se als desafiaments científics existents i continuar desenvolupant-ne solucions. Tot i que darrerament s’ha anat avançant i cada cop queda menys per assolir l’objectiu, aquest ha estat tradicionalment un món masculí on el paper de les dones ha sigut molt poc visible.

De fet, el percentatge de dones en les plantilles d’investigació d’arreu del món és només d’un 33,3% de mitjana, segons dades de la UNESCO. A Espanya, tan sols representen el 16% dels professionals de les STEM –ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques–. L’origen d’aquesta realitat es troba en l’educació, doncs elles només són el 35% dels alumnes d’estudis d’aquestes àrees. Des de la infància se les associa amb uns determinats oficis o rols que són totalment diferents, de manera que molt poques enforteixen o arriben a desenvolupar interès per àmbits com la exploració o la investigació.

Si bé és cert que en els darrers anys s’ha evolucionat molt i cada cop hi ha més presència femenina en aquestes àrees, l’informe Científicas en cifras 2021 del Ministerio de Ciencia e Innovación indica que les dones encara no participen de forma plena i igualitària en la presa de decisions, doncs només el 23% ocupen càrrecs de direcció o rectoria en els instituts d’investigació. I, a Catalunya, només un 19% dels projectes de recerca estan liderats per investigadores –per sota de la mitjana europea, que se situa en el 23%–.

Feminització de la Medicina
Dins del món científic, l’àmbit amb major presència de dones és el de la salut. En concret, la Medicina s’ha feminitzat enormement a Catalunya en els darrers 50 anys, passant d’un escàs 15% de noies estudiants al 70% que, aproximadament, hi ha avui dia a les facultats. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el nombre de metges i metgesses catalans es va equiparar el 2015, quan el 50,2% dels 39.437 col·legiats eren dones i el 49,8% restant eren homes. Des d’aleshores, s’ha mantingut una lleugera majoria femenina.

La situació és similar a Espanya, on l’evolució ha sigut molt radical en les últimes dècades. L’any 1954, el primer que es tenen dades, només hi havia 334 metgesses col·legiades a tot l’Estat. De metges, n’hi havia 31.284 –el 98,94%–. Amb el pas del temps, la xifra s’ha anat incrementant, fins que el 2017 es va assolir una majoria de metgesses. Aquesta tendència es repeteix amb els professionals d’odontologia: el 1961 hi havia 115 dones i 2.709 homes dentistes, evolucionant progressivament fins que, fa una dècada, la majoria va passar a ser femenina.

No obstant, la posició de la dona en la medicina, com passa en tots els àmbits de la ciència, no es troba valorada en la mesura que es mereix. I és que, tot i que representen més del 50% de la plantilla mèdica, només el 20% té càrrecs de direcció. A més, també existeixen desigualtats a nivell salarial. L’Informe Internacional de compensació mèdica 2021 publicat l’any passat a Medscape indica que el salari mitjà de les metgesses espanyoles és d’uns 44.000€ anuals, mentre que el dels metges és d’uns 60.000€, un 36,4% major. 

Així doncs, MC reivindica el paper imprescindible que tenen les dones en la societat i, per tant, també en el sector de la ciència i, alhora, destaca la necessitat urgent de continuar fent passes endavant –i que cada cop siguin més grans– per a poder assolir una paritat de gènere real en tots els aspectes el més aviat possible.