La imatge d’essers humans comprats, venuts i explotats pel gaudi de molts i el benefici econòmic d’uns pocs sembla extret de temps llunyans de la història de la humanitat o d’una pel·lícula hollywoodiana, però la realitat és que en ple segle XXI encara existeix explotació sexual i trànsit de dones, nenes i infants. Aquest dilluns, com cada 23 de setembre des de l’any 1999, es posa el focus en aquesta problemàtica per tal de lluitar per la seva erradicació.

Les relacions de poder entre països pobres i rics (capitalisme i neoliberalisme) i entre homes i dones (sistema patriarcal) incideixen directament en generar les circumstàncies que propicien la cosificació d’aquestes dones i nenes com si fossin objectes, tan sols mesurades pel rendiment econòmic que se’n pot extreure de la seva explotació.

I això incideix directament en la seva salut. A banda de les qüestions més obvies, com les afectacions físiques –malalties de transmissió sexual, embarassos no desitjats, avortaments, problemes d’infertilitat, infeccions per hepatitis A i B o per VIH, gastritis cròniques pels vòmits posteriors a la ingesta de semen, lesions traumàtiques per efecte de la violència física rebuda, etc.– i les psicològiques –trastorns d’estres post-traumàtic, depressió, ansietat, drogodependències, intents de suïcidi, etc.–, també hi ha les derivades de les desigualtats socials, la privació de llibertats, d’autonomia personal, de pèrdua de l’agency (capacitat de perdre decisions) o de la Bios (drets polítics com a ciutadans).

 La prostitució és extremadament perillosa, ja que les taxes de mortalitat són fins a 40 vegades més altes que les de la població general. A més, segons unmacroestudi recent del Ministeri d’Igualtat sobre tràfic i explotació sexual, Catalunya és la comunitat autònoma amb més dones en situació de prostitució, amb prop de 35.000.

Com a professionals de la salut, hem d’atendre a aquestes dones, protegint-les, aplicant mesures de reducció de danys i riscos, i denunciant aquelles situacions que transgredeixin la normativa vigent en matèria de trànsit de persones i/o de violència masclista. Existeixen algunes guies d’actuació que ens donen indicacions i informació per realitzar aquesta comesa, com la Guía de recomendaciones para profesionales sociosanitarios de Atención Primaria de Médicos del Mundo o la Guía de intervención con víctimas de trata para profesionales de la salud de l’AMPRAP.

No podem restar indiferents i fomentar una indústria multimilionària que es construeix sobre el patiment humà. Per aquesta raó, Metges de Catalunya, s’uneix a la crida i la lluita internacional per l’erradicació de l’explotació sexual i trànsit de dones, nenes i nens aquest 23 de setembre.