Amb motiu de la proximitat del 23 d’abril, dia de Sant Jordi i Santa Jordina i de la celebració del Dia Internacional del Llibre amb l’objectiu de fomentar la lectura i la indústria editorial, Metges de Catalunya (MC) ha fet un recull de 12 recomanacions literàries d’obres escrites per dones i sobre dones. Aquestes obres tracten temes tan importants i necessaris com la igualtat de gènere, les conseqüències del patriarcat, la sexualitat, la identitat, i la relació entre les dones i la pràctica mèdica, entre d’altres.

 1. Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, d’Irene Solà

Amagat entre muntanyes, en algun lloc remot de les Guilleries, el mas Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, preparen una festa. ​Irene Solà explora i narra en aquesta novel·la, des de la mirada de cinc generacions de dones, la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.

2. Lliçons de química, de Bonnie Garmus​

Elizabeth Zott és mare soltera i una reticent estrella del programa de cuina de televisió més seguit dels Estats Units. L'enfocament inusual de l'Elizabeth per cuinar, combinar una cullerada d'àcid acètic amb una mica de clorur de sodi, és revolucionari. Tot i això, a mesura que el seu èxit augmenta, ho fan també els seus enemics, perquè no només està ensenyant les dones a cuinar, sinó també desafiant-les a alterar l'ordre establert.

En aquesta novel·la, Bonnie Garmus desentranya de manera intel·ligent i entretinguda l'espinosa qüestió de la igualtat de gènere i la necessitat de ser un mateix.

3. Quan cridem els nostres noms. Guia per l'autoconsciència i resiliència feminista, d’Alba Alfageme

Patriarcat i feminisme al segle XXI. Una obra clara i directa, basada en casos reals atesos per l’autora com a psicòloga, sobre les conseqüències psicològiques del patriarcat en les dones, i que ofereix eines per alliberar-se d'aquesta càrrega.

El #MeToo i el #cuéntalo, l'aquelarre de la culpa, la hipersexualització dels cossos, la perversió del missatge, el purple washing, la identitat i la interseccionalitat, l'autodefensa feminista, les cadenes d'or i el món dels poderosos, la sororitat o el cercle de les dones, entre altres, són alguns dels temes que Alba Alfageme tracta en aquesta obra.

4. Del color de la leche, de Nell Leyshon

Mary, una nena de 15 anys que viu amb la seva família a una granja de l’Anglaterra rural de 1830, té el cabell del color de la llet i va néixer amb un defecte físic a una cama, però aconsegueix fugir momentàniament de la seva condemna familiar quan l’envien a treballar com a criada per cuidar de la dona del vicari, que està malalta. Aleshores, viu l’oportunitat d’aprendre a llegir i escriure, però a mesura que deixa el món de les ombres, descobreix que les llums poden resultar fins i tot més encegadores, per això, a la Mary només li queda el poder d’explicar la seva història per intentar trobar assossec a la paraula escrita.

En aquesta novel·la, Nell Leyshon recrea un microcosmos aclaparador, poblat de personatges com el pare de Mary, que maldiu a la vida per no donar-li fills barons, o l’avi, que fingeix estar malalt per veure a la seva estimada neta un cop més. La narració permet conèixer la realitat social de les persones a les que mai se les deixa parlar.

5. Solterona: la construcción de una vida propia, de Kate Bolick

Kate Bolick, l’autora d’aquesta novel·la, va créixer pensant que acabaria casant-se. Fins i tot tenia una data límit per fer-ho: els trenta anys. Es va concedir fins aleshores per estudiar, experimentar i decidir què fer amb la seva vida professional. Malgrat això, quan va assolir la trentena, aquest desig de casar-se s’havia evaporat. Una nova dècada carregada d’ambicions s’obria al seu davant i el matrimoni es convertia en una molèstia.

Aquesta no és una obra d’autoajuda ni una guia d’inspiració, sinó que a través de la seva mirada i experiència, Bolick explica com la literatura d’Edna St. Vincent Millay, Maeve Brennan, Edith Wharthon, Neith Boyce i Charlotte Perkins Gillman van ajudar-la a apassionar-se, a no buscar en els altres sinó en ella mateixa, a viure com una dona que no necessita a ningú per construir la seva identitat.  

6. Desmorir: Una reflexión sobre la enfermedad en un mundo capitalista, d’Anne Boyer

Una setmana després de complir 41 anys, a la poeta Anne Boyer van diagnosticar-li un càncer de mama triple negatiu de pronòstic greu que requeria un tractament molt agressiu. Com a mare soltera habituada a viure al dia i a prodigar cures abans de rebre-les, la malaltia va suposar-li una crisi, però també un punt de partida per reflexionar sobre la mortalitat i les seves polítiques de gènere relacionades amb la salut.

L’obra narra el procés de la malaltia i supervivència de l’autora, però alhora és un llibre de memòries que es rebel·la contra el gènere memorístic. Boyer raona sobre la salut en la nostra societat, abordant temes com l’experiència corporal i mental del dolor, la proliferació d’oportunistes, l’abús de les farmacèutiques, el cinisme polític en el debat de la sanitat pública versus la privada i, en definitiva, la hipocresia que envolta la indústria de la salut en un món capitalista. 

7. Enfermas: Una historia sobre las mujeres, la medicina y sus mitos en un mundo de hombres, d’Elinor Cleghorn

Després de molt de temps escoltant que els seus símptomes eren des de psicosomàtics fins a un possible embaràs, a Elinor Cleghorn van diagnosticar-li una malaltia autoimmune fa poc més d’una dècada. Mentre aprenia a conviure amb la seva impredictible malaltia, va recórrer a la història a la cerca de respostes, i el que va trobar va ser un indignant llegat de patiment, mistificació i diagnòstics erronis.

Així doncs, en aquesta novel·la, Cleghorn repassa la història de com la medicina ha decebut les dones al tractar els seus cossos com una cosa aliena i diferent, sovint amb conseqüències nefastes. El resultat de tot això és una exploració contrastada i trencadora sobre la relació entre la dona i la pràctica de la medicina.

8. El capital sexual en la Modernidad tardía, d’Eva Illouz i Dana Kaplan 

Atenent la creixent comercialització del sexe i de les identitats sexuals, els autors d’aquest llibre utilitzen la idea del “capital sexual” com un prisma a través del qual indagar sobre les formes en les que el sexe pot generar desigualtats, especialment aquelles relacionades amb el gènere i la classe social.

L’obra fa una revisió general de la transició històrica del sexe i l’eròtica fins a la modernitat tardana, una exploració centrada sobretot en la relació entre la sexualitat i l’ocupabilitat, ja que aquesta ha sorgit com una forma distintiva del capital sexual en l’actualitat. Així, a través de la perspectiva analítica del capital sexual i eròtic, aquest assaig ofereix un anàlisi sociològic de les sexualitats com una nova forma de desigualtat sota el capitalisme neoliberal.

9. Mujeres en movimiento, de Manuel Machuca i Silvia Tocco

​ Aquest llibre narra històries que arriben al més profund de les nostres ànimes, un mirall de la vida de moltes que ens interpel·la a totes per sempre. Profunditza sobre les vivències de dones fortes, valentes i recursives, que reafirmen que la vida avança sense importar qui ets ni d’on vens, aportant un gran material al voltant de la feminització de la immigració. La manera com visquis cada moment, com t’enfrontis a les situacions difícils, i les decisions que prenguis dia a dia, reflecteixen si prefereixes lluitar o rendir-te. 

10.  Las diosas de cada mujer: una nueva psicología femenina, de Jean Shinoda Bolen

Per què algunes dones valoren principalment el matrimoni i la família, mentre d’altres atribueixen més importància a la independència i a la pròpia realització? Per què una mateixa dona es comporta, segons l’entorn, de manera més extravertida o introvertida? Aquestes són algunes de les preguntes que es responen en aquest llibre, on l’autora sosté que com més complexa és una dona, més probable és que tingui moltes “deesses actives” dins seu. La tasca consisteix en decidir quina d’elles cal cultivar i quina d’elles cal superar.

Aquesta obra explica que quan una dona comprèn els seus propis patrons interns, pot arribar a superar tota una sèrie de dicotomies restrictives, tals com masculí o femení, mare o amant, professional o mestressa de casa... Una sèrie de patrons interns que prenen la forma de set deesses arquetípiques que representen altres tants tipus de personalitat.

11.  Ser mujer: un viaje heroico, de Maureen Murdock

Les dones d'aquest temps, d'aquesta cultura, tenen una cerca per realitzar: la d'abraçar totalment la seva naturalesa femenina i sanar la profunda ferida d’allò femení, aprenent a valorar-se a si mateixes com a dones. Aquest és un viatge intern fonamental que busca la integració plena i equilibrada de la dona com a ser total.

Aquesta obra recull l’essència d’aquest procés femení i, amb un discurs càlid, intel·ligent i ple de visió, Maureen Murdock ens apropa al territori de la psique femenina, descobrint les comprensions necessàries per a la transformació personal de cada dona.

12.  Manifest SCUM, de Valerie Solanas

Malgrat haver-se publicat l’any 1966, aquest és un text radicalment viu que entronca amb els debats i les inquietuds del feminisme contemporani: “El que alliberarà les dones del control masculí és l’eliminació total del sistema laboral i monetari, no la conquesta de la paritat econòmica amb els homes dins del sistema”. Molt més enllà del seu caràcter provocador, plantejaments com aquest, superadors dels límits dels seus temps, expliquen la seva pervivència al llarg de dècades.

En aquest text curt i incisiu, Solanas desenvolupa una crítica radical de la masculinitat emmarcada en el model social capitalista i competitiu, mirant de prop l’home que tracta de ser un individu transformant-se en un “individualista fort i atractiu”, un solitari, que equipara la solitud i la manca de cooperació amb la individualitat.